Autor: Martí Boada 2024
Autor: Francesc Casas i Amigó (1859-1887)
Al cim de la muntanya - com un lliri bosca
es veu l'ermita blanca - de Sant Sebastià
Allí, sobre les roques - l'alçaren els passats
perquè els lliurés de la pesta - de llamps i tempestats.
Per valls i fondalades - allí la vista es perd,
dessota es veu l'antiga - masia d'en Puigvert.
A un cantó té vinyes - a l'altre, un alzinar;
si lluny Dosrius s'obira - més lluny s'obira el mar.
Com si la defensessin - de llops i d'esparvers,
davant la seva porta - s'aixequen dos xifrers.
En ses parets ruïnoses - la pols sembla que hi viu;
hi brollen les alzines, - les merles hi fan niu.
Les heures les abracen - pujant-hi des de baix,
i quan el sol hi toca - hi corre el llangardaix.
A dins penja una llàntia - que crema nit i jorn,
a dalt una campana - que crida a tot l'entorn.
En llargues romeries - sentir la seva veu,
hi vénen els pagesos - del pla de Cardedeu.
Fadrins i fadrinetes - hi pugen tot cantant,
però, els vellets hi pugen - encomanant-se al sant.
Arriben a l'ermita - bo i cansadets i roigs;
si hi resen el rosari - després canten els goigs.
Al Sant aquesta gràcia - demanem tots plegats:
Lliureu-nos de la pesta - de llamps i tempestats.
L'ermita és muntanyana
i sembla un colom blanc;
ning nang fa la campana,
ning nang.
Quan ve la migdiada - els siris fan cremells,
enmig de la boscúria - destapen els cistells.
Si uns estenen mantes - els altres,
tovallons; ja fumen les cassoles - i ragen els porrons.
Alçant-los ben enlaire - es fan passar la set;
llescant el pa moreno - mai no para el ganivet.
La quitxalleta juga - de fulles sobre el jaç;
els vells conten històries - els joves no en fan cas.
Fadrins i fadrinetes - se'n conten de millors,
de pa, tirant-se molles - sinó ramells de flors.
Les mares, que són vives - ho miren mig rient:
Potser el Sant de l'ermita - farà algun casament.
Si el fa, sé una donzella - que li vindrà a deixar
un cor de cera blanca - damunt del seu altar.
L'ermita és muntanyana
i sembla un colom blanc;
ning nang fa la campana,
ning nang.
Per entre les alzines - ja xiula el trist mussol,
la tarda ja és passada - se'n va a la posta el sol
Si el sol se'n va a la posta - tots baixen cap al pla:
Adéu ermita blanca - de Sant Sebastià.
Abans de deixar-te - prou pena que en tenim,
ens endurem pedretes - collides aquí al cim.
Tindrem-les ben guardades - debaix nostres teulats,
puix lliuren de la pesta - de llamps i tempestats.
L'ermita és muntanyana
i sembla un colom blanc
Ning nang fa la campana,
ning nang.
